thinking

El Govern d’Espanya ha presentat un projecte de llei sobre estrangeria i vull aprofitar aquest moment per fer quelcom del que fa temps que estic convençut: que els representants ens dirigim a la societat per demanar la seva opinió i les seves idees. El coneixement i l’experiència ciutadana ens han de permetre millorar les decisions que prenem.

Us plantejo unes preguntes per tal que col•laborativament, entre tots, puguem arribar a una Decaració de principis sobre la política d’inmigració que es converteixi en part important de la meva aportació al debat sobre la tramitació legislativa de la Llei d’Estrangeria al Congrés dels Diputats:

1. Com propiciem la integració, estimulant l’esforç dels nouvinguts per a incorporar-se plenament a la societat que els acull?

2. Com dotem de poder a Catalunya per a dissenyar una política nacional d’immigració, en el marc de l’Estat espanyol i de la Unió Europea?

3. Quin és el model d’immigració laboral que necessitarem, en la perspectiva de la superació de l’actual crisi i reorientant l’activitat econòmica cap a activitats de més valor afegit?

4. Quines inversions hem de fer en joves i infants, d’origen estranger o nascuts ja aquí de pares estrangers, per tal de garantir la mobilitat social ascendent?

5. Quin són els vincles i les sinergies que hem establir entre migració i desenvolupament, des de la perspectiva dels països d’on provenen els migrants?

6. Quin és el paper que han de tenir les polítiques europees en el govern de les polítiques d’immigració?

Lo primero reconocer al diputado Campuzano por esta inicativa de interacción directa con los ciudadanos a los cuales representa, facilitando el intercambio de ideas y opiniones mediante este ejercicio de democracia 2.0 a través de internet.

Apegándome al rigor metodológico comenzaré comentando las interrogantes que Campuzano plantea:

1. Com propiciem la integració, estimulant l’esforç dels nouvinguts per a incorporar-se plenament a la societat que els acull?

Aquí tenemos el primer punto a aclarar - y espermos que así ocurra a lo largo de las intervenciones - ya que antes de responder a la pregunta deberíamos aclarar meridianamente qué significa "incorporar-se plenament a la societat que els acull". Asimismo debo expresar que el término "acogida" no es precisamente el que más me agrada para caracterizar el proceso de inmigración-recepción ya que implica una relación desigual y de cierto paternalismo.

2. Com dotem de poder a Catalunya per a dissenyar una política nacional d’immigració, en el marc de l’Estat espanyol i de la Unió Europea?

3. Quin és el model d’immigració laboral que necessitarem, en la perspectiva de la superació de l’actual crisi i reorientant l’activitat econòmica cap a activitats de més valor afegit?

Creo que ambas preguntas tienen su respuesta en el "Pacte Nacional per a la Immigració" del año 2.008 el cual regula la política de la Generalitat sobre inmigración hasta el año 2.020 y se encuentra ya en aplicación. En este sentido deberían ser aquellos grupos políticos catalanes que impulsaron y aprobaron este documento los primeros en tratar de que el articulado de la nueva Ley de Extranjería recoja lo allí expuesto.

4. Quines inversions hem de fer en joves i infants, d’origen estranger o nascuts ja aquí de pares estrangers, per tal de garantir la mobilitat social ascendent?

Educación de calidad, formación en valores ciudadanos y capacitación en sectores punteros de la economía, creo que esa sería la mejor inversión que se podría realizar dirigida no sólo a los niños y jóvenes de orígen inmigrante si no a la sociedad en general. Los niveles actuales de productividad de Cataluña (y España) se encuentran entre los más bajos de los países industrializados y esa movilidad social ascendente sólo se logrará mediante la suma de políticas claras por parte de la administración y esfuerzo de la población en dicho sentido.

5. Quin són els vincles i les sinergies que hem establir entre migració i desenvolupament, des de la perspectiva dels països d’on provenen els migrants?

El fenómeno migratorio está estrechamente ligado al grado de desarrollo y bienestar presente en cada país. Asímismo desarrollo y bienestar van de la mano con democracia, libertad y vigencia del Estado de Derecho. Es allí donde sociedades democráticas como la catalana deberían establecer esos vínculos y potenciar esas sinergias. Si el objetivo es lograr que cada persona pueda desarrollarse y crecer como individuo en su sitio de nacimiento - evitando con ello la existencia de flujos migratorios masivos - es indispensable la implicación de los países democráticos como promotores y vigilantes de que dicho sistema se extienda de forma universal.

En este sentido - como inmigrante de origen venezolano que soy y por tanto afectado directo - debo decir que Convergencia i Unió posee un excelente historial qué mostrar al servir como divulgador y expositor de las situaciones presentes en muchos de nuestros países de origen, donde se atropellan y vulneran las normas más básicas de convivencia y Derechos Humanos por parte de los gobiernos de turno.

6. Quin és el paper que han de tenir les polítiques europees en el govern de les polítiques d’immigració?

Siendo que Cataluña se encuentra integrada dentro de Europa, es necesario por lógica coherencia que exista coordinación y correspondencia entre las políticas comunitarias en materia de inmigración y las formuladas a nivel catalán. Seguramente la actual situación en el ámbito de la inmigración en Europa se deba a esa falta de sintonía entre los distintos países que integran la Unión Europea.


La integració ha de ser en els dos sentits. La societat integradora i el desig d'integració dels nouvinguts. Catalunya ha demostrat, tot i la dificultat que comporta una llengua, cultura i tradicions diferents, que és una societat integradora. Lavors, crec que Catalunya ha de ser com a pais i dins l'estat espanyol, un exemple d'integració dels nouvinguts.

La integració no hauria de ser una opció a triar pel nouvingut, ha de ser una obligació.

El que si que podem fer és estimular-la i reforçar-la.

Per exemple:

- Incentius laborals als nouvinguts que parlin els idiomes oficials de l'estat.

- L'ascensor social que tan bon resultat va donar a Catalunya en el passat, s'ha de repetir en aquest nou moment històric. aixó s'aconsegueix amb polítiques de comunicació premiant per part de la societat l'esforç per aprendre l'idioma del pais.

- Motivant a les associacions, clubs, entitats esportives, culturals i socials a integrar a nouvinguts mitjançant un augment de les subvencions de les diferents administracions (locals, comarcals, diputacions, etc). Per exemple: que les quotes d'aquestes associacions vinguin subvencionades si l'entitat demostra l'integració dels mateixos. Castellers, Entitats ecologistes, etc tenen dèficit de gent, incentivem-hi la participació dels nouvinguts.

- Voluntariat de nouvinguts ja integrats. Nouvinguts que donguin exemple i que expliquin els beneficis de la integració és la millor manera de promoure-la.

- Símbols i marques. FC Barcelona, RCD Espanyol, Partits Polítics, Publicitat televisiva, etc. Uilitzar el símbols nacionals i la televisió com a vehicle integrador. Els anuncis no reflexen la realitat en la que vivim encara.

-Catalunya ho te més fàcil que altres regions o nacions dins de l'Estat Espanyol o dins la Unió Europea: la llengua catalana. Tenim oficialitzat els diferents nivells de coneixement del Català. Utilitzem-lo. Promocionem el nivell C.

Imagino a un nouvingut anunciant per TV3 l'augment de sou que ha aconseguit en la seva feina només per aconseguir el nivell C de Català.

-

-



La integració ha de ser en els dos sentits. La societat integradora i el desig d'integració dels nouvinguts. Catalunya ha demostrat, tot i la dificultat que comporta una llengua, cultura i tradicions diferents, que és una societat integradora. Lavors, crec que Catalunya ha de ser com a pais i dins l'estat espanyol, un exemple d'integració dels nouvinguts.

La integració no hauria de ser una opció a triar pel nouvingut, ha de ser una obligació.

El que si que podem fer és estimular-la i reforçar-la.

Per exemple:

- Incentius laborals als nouvinguts que parlin els idiomes oficials de l'estat.

- L'ascensor social que tan bon resultat va donar a Catalunya en el passat, s'ha de repetir en aquest nou moment històric. aixó s'aconsegueix amb polítiques de comunicació premiant per part de la societat l'esforç per aprendre l'idioma del pais.

- Motivant a les associacions, clubs, entitats esportives, culturals i socials a integrar a nouvinguts mitjançant un augment de les subvencions de les diferents administracions (locals, comarcals, diputacions, etc). Per exemple: que les quotes d'aquestes associacions vinguin subvencionades si l'entitat demostra l'integració dels mateixos. Castellers, Entitats ecologistes, etc tenen dèficit de gent, incentivem-hi la participació dels nouvinguts.

- Voluntariat de nouvinguts ja integrats. Nouvinguts que donguin exemple i que expliquin els beneficis de la integració és la millor manera de promoure-la.

- Símbols i marques. FC Barcelona, RCD Espanyol, Partits Polítics, Publicitat televisiva, etc. Uilitzar el símbols nacionals i la televisió com a vehicle integrador. Els anuncis no reflexen la realitat en la que vivim encara.

-Catalunya ho te més fàcil que altres regions o nacions dins de l'Estat Espanyol o dins la Unió Europea: la llengua catalana. Tenim oficialitzat els diferents nivells de coneixement del Català. Utilitzem-lo. Promocionem el nivell C.

Imagino a un nouvingut anunciant per TV3 l'augment de sou que ha aconseguit en la seva feina només per aconseguir el nivell C de Català.

-

-